Share
.vc_custom_1491733794123{padding-top: 0px !important;padding-bottom: 0px !important;}
Info

Església a Baqueira, Pirineu de Lleida

El moviment de renovació litúrgica que es va donar a França i a Alemanya durant la segona meitat del segle xx, i especialment les directrius del Concili Ecumènic Vaticà II (celebrat entre el 1962 i el 1965), van propiciar grans canvis en l’arquitectura religiosa posterior a aquells anys, tant pel que fa a l’arranjament interior dels temples, com al llenguatge arquitectònic, que definitivament prescindia d’evocacions neoclàssiques per comprometre’s amb la contemporaneïtat.

En aquest context, la proposta que va fer Josep Ribas González a mitjan anys vuitanta va ser radicalment innovadora, especialment en el marc on es va construir, la Vall d’Aran, en ple Pirineu, i al costat de les esglésies romàniques més emblemàtiques. Amb els materials propis de la regió –pedra, pissarra i fusta– i amb ocasionals intervencions de formigó emmotllurat, va crear un nou tipus d’església que conjumina tradició i modernitat.

Es tracta d’un joc de volums molt ben articulat, amb tres nivells de cobertes de dues aigües que se succeeixen esglaonadament, tot creant unes finestres obliqües que il·luminen zenitalment l’interior de l’edifici. Dues finestres triangulars, una a la façana anterior i l’altra a la posterior, actuen de lluerna i difonen la llum a través del sostre recobert de fusta. Tots aquests elements defineixen un espai interior que convida a les celebracions litúrgiques. Des de l’exterior, el que observem és una creu en negatiu, inserida en una punxa-campanar de formigó que dóna identitat a l’obra i la fa molt visible.

  • /